Quan el bosc camina
cap a la vellura
en venir l’hivern,
serves, tu, alzina
de la fusta dura
i el fullatge etern.
Tot forcats impliquen
barreges de líquen
i vesc de Nadal.
Cap alè no et torba,
druïdesa orba,
metall vegetal.
L’hivern és vingut
plovisquegen glans
de la fortitud.
Un senglar, perdut
de la nit abans,
golafre hi acut.
Guerau de Liost
– Jaume Bofill i Mates –
(Olot,1878-Barcelona,1933)
