“ELS GRANS INCENDIS FORESTALS NO EXISTIRIEN AMB UNA GESTIÓ FORESTAL SOSTENIBLE I CONSCIENT”.
Els grans incendis com el de la Riera d’Ebre d’aquest proppassat mes de juny de 2019 posen de manifest com cada estiu sobre el taulell la problemàtica dels incendis forestals en la zona mediterrània, i això preocupa també entre d’altres , les diferents associacions de propietaris agro-forestals del Vallès i comarques veïnes, on els boscos ocupen més del 60% de la superfície del territori.
És ben cert que als boscos de l’àmbit de les nostres associacions , tot i ser la major part d’ells de titularitat privada, cada dia hi accedeixen milers de persones amb la necessitat d’esplaiar-se i fugir de l’estrès dels nuclis urbans que els envolten. Les darreres dècades s’ha passat d’una dendro-fòbia (por al bosc, dels perills d’aquest) a una sobresaturació del seu ús social.
El valor social del paisatge que conforma els boscos i camps de conreu és molt elevat. El que no és tant conegut però, és que aquest paisatge que tant valorem es deu principalment a l’acció de l’home al llarg del temps. La qualitat d’aquest paisatge rau en la seva estructura en forma de mosaic agro-forestal on petites illes de conreu es combinen amb zones arbrades juntament amb el conjunt de patrimoni arquitectònic que representen les masies, ermites, restes d’antics castells, forns de calç, etc.
És justament aquest mosaic agro-forestal el que li dona una gran riquesa ecològica, ja que permet la presència d’espècies d’espais oberts (conreus, pastures..) i espècies d’espais més tancats (boscos, matollars) . Malauradament, aquest mosaic agro-forestal característic de gran part de Catalunya es troba en clara recessió degut a l’abandonament de conreus per la falta de viabilitat econòmica, el que ha comportat en les darreres dècades un elevat increment de la superfície boscosa.
No obstant, aquest increment de la superfície boscosa ha vingut acompanyat d’una reducció de la gestió forestal, reducció que cal atribuir-la principalment a 2 motius:
Primer, la baixa rendibilitat econòmica dels boscos i la forta pressió social. En l’àmbit geogràfic de les nostres associacions actualment una de les espècies dominants és el pi blanc (Pinus halepensis), la menys valorada del conjunt de coníferes presents a Catalunya, per motiu de la seva qualitat de la fusta. Això ocasiona que el seu aprofitament forestal, tingui un nivell de rendibilitat econòmica inferior i no pugui competir amb altres espècies com és ara el pi roig (Pinus sylvestris) o la pinassa (Pinus nigra), més present a comarques de muntanya. Per altra banda la forta pressió antròpica dels boscos de la comarca i el seu important ús social, del qual no ens hem mostrat mai en contra des de les associacions de propietaris, ha fet que molts cops quan tallem un bosc, tot i que es faci a través de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) aprovats per l’Administració competent i sovint amb una gestió certificada per organismes externs, que garanteix una acció sostenible sobre els boscos, rebem multitud de denúncies i traves administratives, que fan que desistim de posar en pràctica aquests PTGMF.
Segon, la manca de cultura forestal en la població urbana. S’han anat perdent els coneixements bàsics sobre el bosc i les seves funcions. Es fa necessari, que la ciutadania que fa un ús de l’entorn rural, conegui més com evolucionen els boscos i la seva necessitat de gestió. Si deixem el bosc sense actuar-hi, es produeix anualment una acumulació de biomassa que en ocasions pot arribar fins a les 5 Tn/ha i any, amb el que s’incrementa moltíssim els risc d’un gran incendi forestal. Per altra banda, si agafem la via que proposen alguns grups ecologistes de deixar evolucionar el bosc cap a la seva successió climàcica, el condemnem a un
incendi quasi segur, ja que el bosc mediterrani està adaptat als incendis i de fet, gairebé es pot dir que els necessita per a reproduir-se.
El pi blanc és una espècie pionera, de les primeres espècies arbrades que colonitzen un sòl nu. És però també en consonància amb la seva biologia, una espècie altament piròfila. Els incendis afavoreixen que la seva pinya s’obri i escampi la llavor que com hem dit, és altament colonitzadora i que desprès d’un incendi, pot germinar i poblar en grans quantitats gràcies a la falta de competència.
Per tant, per a garantir el manteniment del bosc mediterrani, petits incendis poden beneficiar- la, però cal evitar els grans incendis , ja que aquests comporten un alt risc per les persones i els seus béns, amb un fort impacte emocional sobre la població rural de l’indret afectat, que pot durar anys quan aquesta, i tots nosaltres perdem un del seus valors principals, el paisatge que cuiden.
Des de les associacions estem vetllant perquè les 3 principals funcionalitats associades als boscos, l’ecològica, l’econòmica i la social, es complementin i mantinguin l’equilibri entre elles. Tenim clar, que per a evitar els anomenats “Grans Incendis Forestals” (GIF), cal que hi hagi una gestió sostenible del territori forestal, és a dir, una gestió dels boscos que permeti una reducció de la biomassa combustible, i que es recuperin alhora, espais oberts que garanteixin el mosaic agro-forestal.
Però, com podem actuar, si la gestió forestal no és rendible, i les subvencions que avui en dia es destinen als boscos en el nostre país són mínimes, i no arriben a 3€/ha anuals per als boscos de titularitat privada, quan s’estima que com a mínim, per a tractar una hectàrea de bosc cal invertir 1.400 €/ha, i quan s’han anat abandonant els conreus també per la seva baixa rendibilitat?
Fa temps que hem demanat a la Generalitat de Catalunya, que s’incrementin les ajudes per a la gestió forestal , i a les administracions locals, que facilitin les rompudes (recuperació de sòls agrícoles) per poder ampliar, adaptar i fer més competitives les zones de conreu actuals d’acord amb la maquinària més moderna. Aquest espais més ben tractats i cuidats, permetrien alhora ser utilitzats per realitzar altres activitats, principalment de caràcter lúdic , destinades a cobrir les necessitats de lleure que actualment demanda la ciutadania.
Les associacions de propietaris forestals , considerem, que per a reduir el risc que es produeixi un gran incendi forestal, cal treballar en 2 sentits: el primer, sensibilitzar a la població de la necessitat de gestionar el bosc, donant a conèixer la gestió forestal com a eina per reduir l’acumulació de biomassa al bosc i segon, dotar les finques agroforestals de viabilitat econòmica, posant en valor les seves externalitats o els serveis ambientals que proporcionen a la societat
Tal com explica el científic investigador i geògraf Martí Boada : “la bio-economia és un camí de futur notori, que amb instruments de gestió sostenible posats al dia han de permetre dur a terme vies productives i d’ús social sostenible dels boscos”.
Signat:
Associació de Propietaris Forestals del Montseny,
Associació de Propietaris Agroforestals de Castellbisbal, Rubí, Abrera i Ullastrell Associació de Propietaris Forestals de Collserola
Associació de Propietaris Forestals de Castellar del Vallès, Gallifa i Sant Llorenç Savall
Associació de Propietaris per a la Sostenibilitat de les Finques Agroforestals de Matadepera i Terrassa.
Associació de Propietaris Agroforestals de la Vall del Tenes
Associació de Propietaris Forestals del Montnegre i Corredor
Associació de Propietaris Forestals dEls grans incendis com el de la Riera d’Ebre d’aquest proppassat mes de juny de 2019 posen de manifest com cada estiu sobre el taulell la problemàtica dels incendis forestals en la zona mediterrània, i això preocupa també entre d’altres , les diferents associacions de propietaris agro-forestals del Vallès i comarques veïnes, on els boscos ocupen més del 60% de la superfície del territori.
Els grans incendis com el de la Riera d’Ebre d’aquest proppassat mes de juny de 2019 posen de manifest com cada estiu sobre el taulell la problemàtica dels incendis forestals en la zona mediterrània, i això preocupa també entre d’altres , les diferents associacions de propietaris agro-forestals del Vallès i comarques veïnes, on els boscos ocupen més del 60% de la superfície del territori.
És ben cert que als boscos de l’àmbit de les nostres associacions , tot i ser la major part d’ells de titularitat privada, cada dia hi accedeixen milers de persones amb la necessitat d’esplaiar-se i fugir de l’estrès dels nuclis urbans que els envolten. Les darreres dècades s’ha passat d’una dendro-fòbia (por al bosc, dels perills d’aquest) a una sobresaturació del seu ús social.
El valor social del paisatge que conforma els boscos i camps de conreu és molt elevat. El que no és tant conegut però, és que aquest paisatge que tant valorem es deu principalment a l’acció de l’home al llarg del temps. La qualitat d’aquest paisatge rau en la seva estructura en forma de mosaic agro-forestal on petites illes de conreu es combinen amb zones arbrades juntament amb el conjunt de patrimoni arquitectònic que representen les masies, ermites, restes d’antics castells, forns de calç, etc.
És justament aquest mosaic agro-forestal el que li dona una gran riquesa ecològica, ja que permet la presència d’espècies d’espais oberts (conreus, pastures..) i espècies d’espais més tancats (boscos, matollars) . Malauradament, aquest mosaic agro-forestal característic de gran part de Catalunya es troba en clara recessió degut a l’abandonament de conreus per la falta de viabilitat econòmica, el que ha comportat en les darreres dècades un elevat increment de la superfície boscosa.
No obstant, aquest increment de la superfície boscosa ha vingut acompanyat d’una reducció de la gestió forestal, reducció que cal atribuir-la principalment a 2 motius:
Primer, la baixa rendibilitat econòmica dels boscos i la forta pressió social. En l’àmbit geogràfic de les nostres associacions actualment una de les espècies dominants és el pi blanc (Pinus halepensis), la menys valorada del conjunt de coníferes presents a Catalunya, per motiu de la seva qualitat de la fusta. Això ocasiona que el seu aprofitament forestal, tingui un nivell de rendibilitat econòmica inferior i no pugui competir amb altres espècies com és ara el pi roig (Pinus sylvestris) o la pinassa (Pinus nigra), més present a comarques de muntanya. Per altra banda la forta pressió antròpica dels boscos de la comarca i el seu important ús social, del qual no ens hem mostrat mai en contra des de les associacions de propietaris, ha fet que molts cops quan tallem un bosc, tot i que es faci a través de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) aprovats per l’Administració competent i sovint amb una gestió certificada per organismes externs, que garanteix una acció sostenible sobre els boscos, rebem multitud de denúncies i traves administratives, que fan que desistim de posar en pràctica aquests PTGMF.
Segon, la manca de cultura forestal en la població urbana. S’han anat perdent els coneixements bàsics sobre el bosc i les seves funcions. Es fa necessari, que la ciutadania que fa un ús de l’entorn rural, conegui més com evolucionen els boscos i la seva necessitat de gestió. Si deixem el bosc sense actuar-hi, es produeix anualment una acumulació de biomassa que en ocasions pot arribar fins a les 5 Tn/ha i any, amb el que s’incrementa moltíssim els risc d’un gran incendi forestal. Per altra banda, si agafem la via que proposen alguns grups ecologistes de deixar evolucionar el bosc cap a la seva successió climàcica, el condemnem a un
incendi quasi segur, ja que el bosc mediterrani està adaptat als incendis i de fet, gairebé es pot dir que els necessita per a reproduir-se.
El pi blanc és una espècie pionera, de les primeres espècies arbrades que colonitzen un sòl nu. És però també en consonància amb la seva biologia, una espècie altament piròfila. Els incendis afavoreixen que la seva pinya s’obri i escampi la llavor que com hem dit, és altament colonitzadora i que desprès d’un incendi, pot germinar i poblar en grans quantitats gràcies a la falta de competència.
Per tant, per a garantir el manteniment del bosc mediterrani, petits incendis poden beneficiar- la, però cal evitar els grans incendis , ja que aquests comporten un alt risc per les persones i els seus béns, amb un fort impacte emocional sobre la població rural de l’indret afectat, que pot durar anys quan aquesta, i tots nosaltres perdem un del seus valors principals, el paisatge que cuiden.
Des de les associacions estem vetllant perquè les 3 principals funcionalitats associades als boscos, l’ecològica, l’econòmica i la social, es complementin i mantinguin l’equilibri entre elles. Tenim clar, que per a evitar els anomenats “Grans Incendis Forestals” (GIF), cal que hi hagi una gestió sostenible del territori forestal, és a dir, una gestió dels boscos que permeti una reducció de la biomassa combustible, i que es recuperin alhora, espais oberts que garanteixin el mosaic agro-forestal.
Però, com podem actuar, si la gestió forestal no és rendible, i les subvencions que avui en dia es destinen als boscos en el nostre país són mínimes, i no arriben a 3€/ha anuals per als boscos de titularitat privada, quan s’estima que com a mínim, per a tractar una hectàrea de bosc cal invertir 1.400 €/ha, i quan s’han anat abandonant els conreus també per la seva baixa rendibilitat?
Fa temps que hem demanat a la Generalitat de Catalunya, que s’incrementin les ajudes per a la gestió forestal , i a les administracions locals, que facilitin les rompudes (recuperació de sòls agrícoles) per poder ampliar, adaptar i fer més competitives les zones de conreu actuals d’acord amb la maquinària més moderna. Aquest espais més ben tractats i cuidats, permetrien alhora ser utilitzats per realitzar altres activitats, principalment de caràcter lúdic , destinades a cobrir les necessitats de lleure que actualment demanda la ciutadania.
Les associacions de propietaris forestals , considerem, que per a reduir el risc que es produeixi un gran incendi forestal, cal treballar en 2 sentits: el primer, sensibilitzar a la població de la necessitat de gestionar el bosc, donant a conèixer la gestió forestal com a eina per reduir l’acumulació de biomassa al bosc i segon, dotar les finques agroforestals de viabilitat econòmica, posant en valor les seves externalitats o els serveis ambientals que proporcionen a la societat
Tal com explica el científic investigador i geògraf Martí Boada : “la bio-economia és un camí de futur notori, que amb instruments de gestió sostenible posats al dia han de permetre dur a terme vies productives i d’ús social sostenible dels boscos”.
Signat:
Associació de Propietaris Forestals del Montseny,
Associació de Propietaris Agroforestals de Castellbisbal, Rubí, Abrera i Ullastrell Associació de Propietaris Forestals de Collserola
Associació de Propietaris Forestals de Castellar del Vallès, Gallifa i Sant Llorenç Savall
Associació de Propietaris per a la Sostenibilitat de les Finques Agroforestals de Matadepera i Terrassa.
Associació de Propietaris Agroforestals de la Vall del Tenes
Associació de Propietaris Forestals del Montnegre i Corredor
Associació de Propietaris Forestals de Gelida.
