Ajuts de la Diputació de Girona
La Diputació de Girona ha concedit uns ajuts a L’APMontseny per a dinamitzar la gestió forestal a la reserva de la biosfera del Montseny.
Aquests ajuts van destinats a fomentar la gestió forestal a partir del Pla tècnic de gestió i millora forestal conjunt d’Arbúcies, tot informant, oferint i facilitant als propietaris de sol rústic, que no disposin de Pla de gestió de les seves finques, la seva adhesió a aquest Pla conjunt sense que els representi cap cost.
La Diputació de Girona també col.labora per sufragar part dels costos de l’enginyeria forestal que dona suport a la nostra Associació.
Finalitzen les obres de restauració del conjunt monumental del castell de TagamanentÂ
El passat Diumenge dia 5 de Juliol es va dur a terme l’acte d’ inauguració, un cop finalitzades les obres de restauració del conjunt monumental realitzades en diverses etapes durant els darrers anys.
El nostre President, el Sr. Francesc de Puig i el Sr. Rafel Catafal hi van assistir en representació de l’APMontseny per posar de manifest el compromÃs i la voluntad de la nostra associació en la recuperació i manteniment dels elements culturals presents en el nostre territori.
Adjuntem enllaç de la nota de premsa preparada per la Diputació. Veure enllaç
Manifest del Consell Coordinador del Parc Natural del Montseny
Davant la tramitació al Parlament de Catalunya de la Proposició de Llei de creació de l’Agència de Patrimoni Natural, el Consell Coordinador del Parc Natural del Montseny, el dia 15 de Juny ha aprovat una serie d’acords que es detallen en la Moció que transcrivim a continuació.
Conveni de Col·laboració entre SOREA i l’Associació de Propietaris del Montseny per al foment de la gestió forestal al MassÃs del Montseny.
Recentment la nostra Associació ha signat el conveni de col·laboració amb Sorea, empresa del sector del medi ambient que dona servei a les administracions i subministra aigua de qualitat a més de 1 milió de llars per tot Catalunya.
Aquesta aliança ajudarà al desenvolupament sostenible del nostre territori i a la millora de la gestió forestal dels nostres boscos.
Srs. F.de Puig, Emili Giralt (CEO de Sorea) i R.Catafal
Posicionament conjunt en contra de la proposició de Llei de creació de l’Agència del Patrimoni Natural i Biodiversitat.
L’Associació de Propietaris del Montseny també s’ha adherit al manifest de posicionament del sector agrari i forestal de Catalunya, en contra de l’actual proposició de Llei de creació de l’Agència del Patrimoni Natural i Biodiversitat.
Presentació Associació Arremangades Dones del Montseny.
Dilluns, 14 d’octubre de 2019
De 16:30 a 18 h
El Brull
Presentació
L’Associació Arremangades és una iniciativa impulsada per dones de la Reserva de la Biosfera del Montseny, que sorgeix en bona part del treball fet durant l’elaboració del Pla d’Igualtat de gènere de la reserva, en què han participat algunes de les seves promotores. Compartim, per tant, els objectius i la il·lusió d’una iniciativa beneficiosa per a tot el territori.
L’Associació Arremangades es constitueix amb l’objectiu de fomentar l’empoderament de les dones de la reserva, fer visible el seu paper i el seu valor i de treballar per la inserció laboral de les dones, la conciliació de la vida familiar i laboral, la transmissió del patrimoni cultural i la cura del territori.
L’associació compta amb la complicitat del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny i dels municipis que en formen part.
Horari i inscripcions
16:30 Acte de presentació de l’Associació Arremangades
18:00 Cloenda i refrigeri
A efectes d’organització, cal que confirmeu la vostra assistència fent un correu a p.montseny.rbiosfera@diba.cat
Hi haurà servei de canguratge. Si us plau, indiqueu al correu si vindreu amb infants i de quines edats.
Organització i coordinació
Reserva de la Biosfera del Montseny i Ajuntament del Brull
ELS GRANS INCENDIS FORESTALS NO EXISTIRIEN AMB UNA GESTIÓ FORESTAL SOSTENIBLE I CONSCIENTâ€.
“ELS GRANS INCENDIS FORESTALS NO EXISTIRIEN AMB UNA GESTIÓ FORESTAL SOSTENIBLE I CONSCIENTâ€.
Els grans incendis com el de la Riera d’Ebre d’aquest proppassat mes de juny de 2019 posen de manifest com cada estiu sobre el taulell la problemà tica dels incendis forestals en la zona mediterrà nia, i això preocupa també entre d’altres , les diferents associacions de propietaris agro-forestals del Vallès i comarques veïnes, on els boscos ocupen més del 60% de la superfÃcie del territori.
És ben cert que als boscos de l’à mbit de les nostres associacions , tot i ser la major part d’ells de titularitat privada, cada dia hi accedeixen milers de persones amb la necessitat d’esplaiar-se i fugir de l’estrès dels nuclis urbans que els envolten. Les darreres dècades s’ha passat d’una dendro-fòbia (por al bosc, dels perills d’aquest) a una sobresaturació del seu ús social.
El valor social del paisatge que conforma els boscos i camps de conreu és molt elevat. El que no és tant conegut però, és que aquest paisatge que tant valorem es deu principalment a l’acció de l’home al llarg del temps. La qualitat d’aquest paisatge rau en la seva estructura en forma de mosaic agro-forestal on petites illes de conreu es combinen amb zones arbrades juntament amb el conjunt de patrimoni arquitectònic que representen les masies, ermites, restes d’antics castells, forns de calç, etc.
És justament aquest mosaic agro-forestal el que li dona una gran riquesa ecològica, ja que permet la presència d’espècies d’espais oberts (conreus, pastures..) i espècies d’espais més tancats (boscos, matollars) . Malauradament, aquest mosaic agro-forestal caracterÃstic de gran part de Catalunya es troba en clara recessió degut a l’abandonament de conreus per la falta de viabilitat econòmica, el que ha comportat en les darreres dècades un elevat increment de la superfÃcie boscosa.
No obstant, aquest increment de la superfÃcie boscosa ha vingut acompanyat d’una reducció de la gestió forestal, reducció que cal atribuir-la principalment a 2 motius:
Primer, la baixa rendibilitat econòmica dels boscos i la forta pressió social. En l’à mbit geogrà fic de les nostres associacions actualment una de les espècies dominants és el pi blanc (Pinus halepensis), la menys valorada del conjunt de conÃferes presents a Catalunya, per motiu de la seva qualitat de la fusta. Això ocasiona que el seu aprofitament forestal, tingui un nivell de rendibilitat econòmica inferior i no pugui competir amb altres espècies com és ara el pi roig (Pinus sylvestris) o la pinassa (Pinus nigra), més present a comarques de muntanya. Per altra banda la forta pressió antròpica dels boscos de la comarca i el seu important ús social, del qual no ens hem mostrat mai en contra des de les associacions de propietaris, ha fet que molts cops quan tallem un bosc, tot i que es faci a través de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) aprovats per l’Administració competent i sovint amb una gestió certificada per organismes externs, que garanteix una acció sostenible sobre els boscos, rebem multitud de denúncies i traves administratives, que fan que desistim de posar en prà ctica aquests PTGMF.
Segon, la manca de cultura forestal en la població urbana. S’han anat perdent els coneixements bà sics sobre el bosc i les seves funcions. Es fa necessari, que la ciutadania que fa un ús de l’entorn rural, conegui més com evolucionen els boscos i la seva necessitat de gestió. Si deixem el bosc sense actuar-hi, es produeix anualment una acumulació de biomassa que en ocasions pot arribar fins a les 5 Tn/ha i any, amb el que s’incrementa moltÃssim els risc d’un gran incendi forestal. Per altra banda, si agafem la via que proposen alguns grups ecologistes de deixar evolucionar el bosc cap a la seva successió climà cica, el condemnem a un
incendi quasi segur, ja que el bosc mediterrani està adaptat als incendis i de fet, gairebé es pot dir que els necessita per a reproduir-se.
El pi blanc és una espècie pionera, de les primeres espècies arbrades que colonitzen un sòl nu. És però també en consonà ncia amb la seva biologia, una espècie altament piròfila. Els incendis afavoreixen que la seva pinya s’obri i escampi la llavor que com hem dit, és altament colonitzadora i que desprès d’un incendi, pot germinar i poblar en grans quantitats grà cies a la falta de competència.
Per tant, per a garantir el manteniment del bosc mediterrani, petits incendis poden beneficiar- la, però cal evitar els grans incendis , ja que aquests comporten un alt risc per les persones i els seus béns, amb un fort impacte emocional sobre la població rural de l’indret afectat, que pot durar anys quan aquesta, i tots nosaltres perdem un del seus valors principals, el paisatge que cuiden.
Des de les associacions estem vetllant perquè les 3 principals funcionalitats associades als boscos, l’ecològica, l’econòmica i la social, es complementin i mantinguin l’equilibri entre elles. Tenim clar, que per a evitar els anomenats “Grans Incendis Forestals†(GIF), cal que hi hagi una gestió sostenible del territori forestal, és a dir, una gestió dels boscos que permeti una reducció de la biomassa combustible, i que es recuperin alhora, espais oberts que garanteixin el mosaic agro-forestal.
Però, com podem actuar, si la gestió forestal no és rendible, i les subvencions que avui en dia es destinen als boscos en el nostre paÃs són mÃnimes, i no arriben a 3€/ha anuals per als boscos de titularitat privada, quan s’estima que com a mÃnim, per a tractar una hectà rea de bosc cal invertir 1.400 €/ha, i quan s’han anat abandonant els conreus també per la seva baixa rendibilitat?
Fa temps que hem demanat a la Generalitat de Catalunya, que s’incrementin les ajudes per a la gestió forestal , i a les administracions locals, que facilitin les rompudes (recuperació de sòls agrÃcoles) per poder ampliar, adaptar i fer més competitives les zones de conreu actuals d’acord amb la maquinà ria més moderna. Aquest espais més ben tractats i cuidats, permetrien alhora ser utilitzats per realitzar altres activitats, principalment de carà cter lúdic , destinades a cobrir les necessitats de lleure que actualment demanda la ciutadania.
Les associacions de propietaris forestals , considerem, que per a reduir el risc que es produeixi un gran incendi forestal, cal treballar en 2 sentits: el primer, sensibilitzar a la població de la necessitat de gestionar el bosc, donant a conèixer la gestió forestal com a eina per reduir l’acumulació de biomassa al bosc i segon, dotar les finques agroforestals de viabilitat econòmica, posant en valor les seves externalitats o els serveis ambientals que proporcionen a la societat
Tal com explica el cientÃfic investigador i geògraf Martà Boada : “la bio-economia és un camà de futur notori, que amb instruments de gestió sostenible posats al dia han de permetre dur a terme vies productives i d’ús social sostenible dels boscosâ€.
Signat:
Associació de Propietaris Forestals del Montseny,
Associació de Propietaris Agroforestals de Castellbisbal, RubÃ, Abrera i Ullastrell Associació de Propietaris Forestals de Collserola
Associació de Propietaris Forestals de Castellar del Vallès, Gallifa i Sant Llorenç Savall
Associació de Propietaris per a la Sostenibilitat de les Finques Agroforestals de Matadepera i Terrassa.
Associació de Propietaris Agroforestals de la Vall del Tenes
Associació de Propietaris Forestals del Montnegre i Corredor
Associació de Propietaris Forestals dEls grans incendis com el de la Riera d’Ebre d’aquest proppassat mes de juny de 2019 posen de manifest com cada estiu sobre el taulell la problemà tica dels incendis forestals en la zona mediterrà nia, i això preocupa també entre d’altres , les diferents associacions de propietaris agro-forestals del Vallès i comarques veïnes, on els boscos ocupen més del 60% de la superfÃcie del territori.
Els grans incendis com el de la Riera d’Ebre d’aquest proppassat mes de juny de 2019 posen de manifest com cada estiu sobre el taulell la problemà tica dels incendis forestals en la zona mediterrà nia, i això preocupa també entre d’altres , les diferents associacions de propietaris agro-forestals del Vallès i comarques veïnes, on els boscos ocupen més del 60% de la superfÃcie del territori.
És ben cert que als boscos de l’à mbit de les nostres associacions , tot i ser la major part d’ells de titularitat privada, cada dia hi accedeixen milers de persones amb la necessitat d’esplaiar-se i fugir de l’estrès dels nuclis urbans que els envolten. Les darreres dècades s’ha passat d’una dendro-fòbia (por al bosc, dels perills d’aquest) a una sobresaturació del seu ús social.
El valor social del paisatge que conforma els boscos i camps de conreu és molt elevat. El que no és tant conegut però, és que aquest paisatge que tant valorem es deu principalment a l’acció de l’home al llarg del temps. La qualitat d’aquest paisatge rau en la seva estructura en forma de mosaic agro-forestal on petites illes de conreu es combinen amb zones arbrades juntament amb el conjunt de patrimoni arquitectònic que representen les masies, ermites, restes d’antics castells, forns de calç, etc.
És justament aquest mosaic agro-forestal el que li dona una gran riquesa ecològica, ja que permet la presència d’espècies d’espais oberts (conreus, pastures..) i espècies d’espais més tancats (boscos, matollars) . Malauradament, aquest mosaic agro-forestal caracterÃstic de gran part de Catalunya es troba en clara recessió degut a l’abandonament de conreus per la falta de viabilitat econòmica, el que ha comportat en les darreres dècades un elevat increment de la superfÃcie boscosa.
No obstant, aquest increment de la superfÃcie boscosa ha vingut acompanyat d’una reducció de la gestió forestal, reducció que cal atribuir-la principalment a 2 motius:
Primer, la baixa rendibilitat econòmica dels boscos i la forta pressió social. En l’à mbit geogrà fic de les nostres associacions actualment una de les espècies dominants és el pi blanc (Pinus halepensis), la menys valorada del conjunt de conÃferes presents a Catalunya, per motiu de la seva qualitat de la fusta. Això ocasiona que el seu aprofitament forestal, tingui un nivell de rendibilitat econòmica inferior i no pugui competir amb altres espècies com és ara el pi roig (Pinus sylvestris) o la pinassa (Pinus nigra), més present a comarques de muntanya. Per altra banda la forta pressió antròpica dels boscos de la comarca i el seu important ús social, del qual no ens hem mostrat mai en contra des de les associacions de propietaris, ha fet que molts cops quan tallem un bosc, tot i que es faci a través de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) aprovats per l’Administració competent i sovint amb una gestió certificada per organismes externs, que garanteix una acció sostenible sobre els boscos, rebem multitud de denúncies i traves administratives, que fan que desistim de posar en prà ctica aquests PTGMF.
Segon, la manca de cultura forestal en la població urbana. S’han anat perdent els coneixements bà sics sobre el bosc i les seves funcions. Es fa necessari, que la ciutadania que fa un ús de l’entorn rural, conegui més com evolucionen els boscos i la seva necessitat de gestió. Si deixem el bosc sense actuar-hi, es produeix anualment una acumulació de biomassa que en ocasions pot arribar fins a les 5 Tn/ha i any, amb el que s’incrementa moltÃssim els risc d’un gran incendi forestal. Per altra banda, si agafem la via que proposen alguns grups ecologistes de deixar evolucionar el bosc cap a la seva successió climà cica, el condemnem a un
incendi quasi segur, ja que el bosc mediterrani està adaptat als incendis i de fet, gairebé es pot dir que els necessita per a reproduir-se.
El pi blanc és una espècie pionera, de les primeres espècies arbrades que colonitzen un sòl nu. És però també en consonà ncia amb la seva biologia, una espècie altament piròfila. Els incendis afavoreixen que la seva pinya s’obri i escampi la llavor que com hem dit, és altament colonitzadora i que desprès d’un incendi, pot germinar i poblar en grans quantitats grà cies a la falta de competència.
Per tant, per a garantir el manteniment del bosc mediterrani, petits incendis poden beneficiar- la, però cal evitar els grans incendis , ja que aquests comporten un alt risc per les persones i els seus béns, amb un fort impacte emocional sobre la població rural de l’indret afectat, que pot durar anys quan aquesta, i tots nosaltres perdem un del seus valors principals, el paisatge que cuiden.
Des de les associacions estem vetllant perquè les 3 principals funcionalitats associades als boscos, l’ecològica, l’econòmica i la social, es complementin i mantinguin l’equilibri entre elles. Tenim clar, que per a evitar els anomenats “Grans Incendis Forestals†(GIF), cal que hi hagi una gestió sostenible del territori forestal, és a dir, una gestió dels boscos que permeti una reducció de la biomassa combustible, i que es recuperin alhora, espais oberts que garanteixin el mosaic agro-forestal.
Però, com podem actuar, si la gestió forestal no és rendible, i les subvencions que avui en dia es destinen als boscos en el nostre paÃs són mÃnimes, i no arriben a 3€/ha anuals per als boscos de titularitat privada, quan s’estima que com a mÃnim, per a tractar una hectà rea de bosc cal invertir 1.400 €/ha, i quan s’han anat abandonant els conreus també per la seva baixa rendibilitat?
Fa temps que hem demanat a la Generalitat de Catalunya, que s’incrementin les ajudes per a la gestió forestal , i a les administracions locals, que facilitin les rompudes (recuperació de sòls agrÃcoles) per poder ampliar, adaptar i fer més competitives les zones de conreu actuals d’acord amb la maquinà ria més moderna. Aquest espais més ben tractats i cuidats, permetrien alhora ser utilitzats per realitzar altres activitats, principalment de carà cter lúdic , destinades a cobrir les necessitats de lleure que actualment demanda la ciutadania.
Les associacions de propietaris forestals , considerem, que per a reduir el risc que es produeixi un gran incendi forestal, cal treballar en 2 sentits: el primer, sensibilitzar a la població de la necessitat de gestionar el bosc, donant a conèixer la gestió forestal com a eina per reduir l’acumulació de biomassa al bosc i segon, dotar les finques agroforestals de viabilitat econòmica, posant en valor les seves externalitats o els serveis ambientals que proporcionen a la societat
Tal com explica el cientÃfic investigador i geògraf Martà Boada : “la bio-economia és un camà de futur notori, que amb instruments de gestió sostenible posats al dia han de permetre dur a terme vies productives i d’ús social sostenible dels boscosâ€.
Signat:
Associació de Propietaris Forestals del Montseny,
Associació de Propietaris Agroforestals de Castellbisbal, RubÃ, Abrera i Ullastrell Associació de Propietaris Forestals de Collserola
Associació de Propietaris Forestals de Castellar del Vallès, Gallifa i Sant Llorenç Savall
Associació de Propietaris per a la Sostenibilitat de les Finques Agroforestals de Matadepera i Terrassa.
Associació de Propietaris Agroforestals de la Vall del Tenes
Associació de Propietaris Forestals del Montnegre i Corredor
Associació de Propietaris Forestals de Gelida.
Acreditació de sis noves empreses a la Carta Europea de Turisme Sostenible al Montseny.
El passat dimecres dia 17, L’Associació de Propietaris del Montseny va assistir a la 22ª edició del Fòrum Permanent de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) al Montseny.
En l’acte que es va celebrar a Aiguafreda, es va fer un reconeixement per a l’adhesió de sis noves empreses que han decidit treballar per un turisme sostenible al territori:
• El Corral del Mataró d’Arbúcies.
• La Casa nova de Figuerolas de Seva.
• Alberg el Polell de Sant Pere de Vilamajor.
• Can Turró de Sta. Maria de Palautordera.
• La Tavella de Cà noves i Samalús.
• Can LluÃs de Fogars de Montclús.
En aquest dÃptic trobareu les empreses acreditades fins al moment.
La Carta Europea de Turisme Sostenible és un reconeixement d’abast europeu, que assegura que l’ús turÃstic del Parc es desenvolupa de forma compatible amb la conservació del territori, tot minimitzant els impactes negatius que pot causar el turisme i contribuint al desenvolupament socioeconòmic local que aquesta activitat genera.
