Presentació Associació Arremangades Dones del Montseny.

Dilluns, 14 d’octubre de 2019
De 16:30 a 18 h

El Brull

Presentació

L’Associació Arremangades és una iniciativa impulsada per dones de la Reserva de la Biosfera del Montseny, que sorgeix en bona part del treball fet durant l’elaboració del Pla d’Igualtat de gènere de la reserva, en què han participat algunes de les seves promotores. Compartim, per tant, els objectius i la il·lusió d’una iniciativa beneficiosa per a tot el territori.

L’Associació Arremangades es constitueix amb l’objectiu de fomentar l’empoderament de les dones de la reserva, fer visible el seu paper i el seu valor i de treballar per la inserció laboral de les dones, la conciliació de la vida familiar i laboral, la transmissió del patrimoni cultural i la cura del territori.

L’associació compta amb la complicitat del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny i dels municipis que en formen part.

Horari i inscripcions

16:30 Acte de presentació de l’Associació Arremangades

18:00 Cloenda i refrigeri

A efectes d’organització, cal que confirmeu la vostra assistència fent un correu a p.montseny.rbiosfera@diba.cat

Hi haurà servei de canguratge. Si us plau, indiqueu al correu si vindreu amb infants i de quines edats.

Organització i coordinació

Reserva de la Biosfera del Montseny i Ajuntament del Brull

ELS GRANS INCENDIS FORESTALS NO EXISTIRIEN AMB UNA GESTIÓ FORESTAL SOSTENIBLE I CONSCIENT”.

“ELS GRANS INCENDIS FORESTALS NO EXISTIRIEN AMB UNA GESTIÓ FORESTAL SOSTENIBLE I CONSCIENT”.
Els grans incendis com el de la Riera d’Ebre d’aquest proppassat mes de juny de 2019 posen de manifest com cada estiu sobre el taulell la problemàtica dels incendis forestals en la zona mediterrània, i això preocupa també entre d’altres , les diferents associacions de propietaris agro-forestals del Vallès i comarques veïnes, on els boscos ocupen més del 60% de la superfície del territori.
És ben cert que als boscos de l’àmbit de les nostres associacions , tot i ser la major part d’ells de titularitat privada, cada dia hi accedeixen milers de persones amb la necessitat d’esplaiar-se i fugir de l’estrès dels nuclis urbans que els envolten. Les darreres dècades s’ha passat d’una dendro-fòbia (por al bosc, dels perills d’aquest) a una sobresaturació del seu ús social.
El valor social del paisatge que conforma els boscos i camps de conreu és molt elevat. El que no és tant conegut però, és que aquest paisatge que tant valorem es deu principalment a l’acció de l’home al llarg del temps. La qualitat d’aquest paisatge rau en la seva estructura en forma de mosaic agro-forestal on petites illes de conreu es combinen amb zones arbrades juntament amb el conjunt de patrimoni arquitectònic que representen les masies, ermites, restes d’antics castells, forns de calç, etc.
És justament aquest mosaic agro-forestal el que li dona una gran riquesa ecològica, ja que permet la presència d’espècies d’espais oberts (conreus, pastures..) i espècies d’espais més tancats (boscos, matollars) . Malauradament, aquest mosaic agro-forestal característic de gran part de Catalunya es troba en clara recessió degut a l’abandonament de conreus per la falta de viabilitat econòmica, el que ha comportat en les darreres dècades un elevat increment de la superfície boscosa.
No obstant, aquest increment de la superfície boscosa ha vingut acompanyat d’una reducció de la gestió forestal, reducció que cal atribuir-la principalment a 2 motius:
Primer, la baixa rendibilitat econòmica dels boscos i la forta pressió social. En l’àmbit geogràfic de les nostres associacions actualment una de les espècies dominants és el pi blanc (Pinus halepensis), la menys valorada del conjunt de coníferes presents a Catalunya, per motiu de la seva qualitat de la fusta. Això ocasiona que el seu aprofitament forestal, tingui un nivell de rendibilitat econòmica inferior i no pugui competir amb altres espècies com és ara el pi roig (Pinus sylvestris) o la pinassa (Pinus nigra), més present a comarques de muntanya. Per altra banda la forta pressió antròpica dels boscos de la comarca i el seu important ús social, del qual no ens hem mostrat mai en contra des de les associacions de propietaris, ha fet que molts cops quan tallem un bosc, tot i que es faci a través de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) aprovats per l’Administració competent i sovint amb una gestió certificada per organismes externs, que garanteix una acció sostenible sobre els boscos, rebem multitud de denúncies i traves administratives, que fan que desistim de posar en pràctica aquests PTGMF.
Segon, la manca de cultura forestal en la població urbana. S’han anat perdent els coneixements bàsics sobre el bosc i les seves funcions. Es fa necessari, que la ciutadania que fa un ús de l’entorn rural, conegui més com evolucionen els boscos i la seva necessitat de gestió. Si deixem el bosc sense actuar-hi, es produeix anualment una acumulació de biomassa que en ocasions pot arribar fins a les 5 Tn/ha i any, amb el que s’incrementa moltíssim els risc d’un gran incendi forestal. Per altra banda, si agafem la via que proposen alguns grups ecologistes de deixar evolucionar el bosc cap a la seva successió climàcica, el condemnem a un
incendi quasi segur, ja que el bosc mediterrani està adaptat als incendis i de fet, gairebé es pot dir que els necessita per a reproduir-se.
El pi blanc és una espècie pionera, de les primeres espècies arbrades que colonitzen un sòl nu. És però també en consonància amb la seva biologia, una espècie altament piròfila. Els incendis afavoreixen que la seva pinya s’obri i escampi la llavor que com hem dit, és altament colonitzadora i que desprès d’un incendi, pot germinar i poblar en grans quantitats gràcies a la falta de competència.
Per tant, per a garantir el manteniment del bosc mediterrani, petits incendis poden beneficiar- la, però cal evitar els grans incendis , ja que aquests comporten un alt risc per les persones i els seus béns, amb un fort impacte emocional sobre la població rural de l’indret afectat, que pot durar anys quan aquesta, i tots nosaltres perdem un del seus valors principals, el paisatge que cuiden.
Des de les associacions estem vetllant perquè les 3 principals funcionalitats associades als boscos, l’ecològica, l’econòmica i la social, es complementin i mantinguin l’equilibri entre elles. Tenim clar, que per a evitar els anomenats “Grans Incendis Forestals” (GIF), cal que hi hagi una gestió sostenible del territori forestal, és a dir, una gestió dels boscos que permeti una reducció de la biomassa combustible, i que es recuperin alhora, espais oberts que garanteixin el mosaic agro-forestal.
Però, com podem actuar, si la gestió forestal no és rendible, i les subvencions que avui en dia es destinen als boscos en el nostre país són mínimes, i no arriben a 3€/ha anuals per als boscos de titularitat privada, quan s’estima que com a mínim, per a tractar una hectàrea de bosc cal invertir 1.400 €/ha, i quan s’han anat abandonant els conreus també per la seva baixa rendibilitat?
Fa temps que hem demanat a la Generalitat de Catalunya, que s’incrementin les ajudes per a la gestió forestal , i a les administracions locals, que facilitin les rompudes (recuperació de sòls agrícoles) per poder ampliar, adaptar i fer més competitives les zones de conreu actuals d’acord amb la maquinària més moderna. Aquest espais més ben tractats i cuidats, permetrien alhora ser utilitzats per realitzar altres activitats, principalment de caràcter lúdic , destinades a cobrir les necessitats de lleure que actualment demanda la ciutadania.
Les associacions de propietaris forestals , considerem, que per a reduir el risc que es produeixi un gran incendi forestal, cal treballar en 2 sentits: el primer, sensibilitzar a la població de la necessitat de gestionar el bosc, donant a conèixer la gestió forestal com a eina per reduir l’acumulació de biomassa al bosc i segon, dotar les finques agroforestals de viabilitat econòmica, posant en valor les seves externalitats o els serveis ambientals que proporcionen a la societat
Tal com explica el científic investigador i geògraf Martí Boada : “la bio-economia és un camí de futur notori, que amb instruments de gestió sostenible posats al dia han de permetre dur a terme vies productives i d’ús social sostenible dels boscos”.
Signat:
Associació de Propietaris Forestals del Montseny,
Associació de Propietaris Agroforestals de Castellbisbal, Rubí, Abrera i Ullastrell Associació de Propietaris Forestals de Collserola
Associació de Propietaris Forestals de Castellar del Vallès, Gallifa i Sant Llorenç Savall
Associació de Propietaris per a la Sostenibilitat de les Finques Agroforestals de Matadepera i Terrassa.
Associació de Propietaris Agroforestals de la Vall del Tenes
Associació de Propietaris Forestals del Montnegre i Corredor
Associació de Propietaris Forestals dEls grans incendis com el de la Riera d’Ebre d’aquest proppassat mes de juny de 2019 posen de manifest com cada estiu sobre el taulell la problemàtica dels incendis forestals en la zona mediterrània, i això preocupa també entre d’altres , les diferents associacions de propietaris agro-forestals del Vallès i comarques veïnes, on els boscos ocupen més del 60% de la superfície del territori.
Els grans incendis com el de la Riera d’Ebre d’aquest proppassat mes de juny de 2019 posen de manifest com cada estiu sobre el taulell la problemàtica dels incendis forestals en la zona mediterrània, i això preocupa també entre d’altres , les diferents associacions de propietaris agro-forestals del Vallès i comarques veïnes, on els boscos ocupen més del 60% de la superfície del territori.
És ben cert que als boscos de l’àmbit de les nostres associacions , tot i ser la major part d’ells de titularitat privada, cada dia hi accedeixen milers de persones amb la necessitat d’esplaiar-se i fugir de l’estrès dels nuclis urbans que els envolten. Les darreres dècades s’ha passat d’una dendro-fòbia (por al bosc, dels perills d’aquest) a una sobresaturació del seu ús social.
El valor social del paisatge que conforma els boscos i camps de conreu és molt elevat. El que no és tant conegut però, és que aquest paisatge que tant valorem es deu principalment a l’acció de l’home al llarg del temps. La qualitat d’aquest paisatge rau en la seva estructura en forma de mosaic agro-forestal on petites illes de conreu es combinen amb zones arbrades juntament amb el conjunt de patrimoni arquitectònic que representen les masies, ermites, restes d’antics castells, forns de calç, etc.
És justament aquest mosaic agro-forestal el que li dona una gran riquesa ecològica, ja que permet la presència d’espècies d’espais oberts (conreus, pastures..) i espècies d’espais més tancats (boscos, matollars) . Malauradament, aquest mosaic agro-forestal característic de gran part de Catalunya es troba en clara recessió degut a l’abandonament de conreus per la falta de viabilitat econòmica, el que ha comportat en les darreres dècades un elevat increment de la superfície boscosa.
No obstant, aquest increment de la superfície boscosa ha vingut acompanyat d’una reducció de la gestió forestal, reducció que cal atribuir-la principalment a 2 motius:
Primer, la baixa rendibilitat econòmica dels boscos i la forta pressió social. En l’àmbit geogràfic de les nostres associacions actualment una de les espècies dominants és el pi blanc (Pinus halepensis), la menys valorada del conjunt de coníferes presents a Catalunya, per motiu de la seva qualitat de la fusta. Això ocasiona que el seu aprofitament forestal, tingui un nivell de rendibilitat econòmica inferior i no pugui competir amb altres espècies com és ara el pi roig (Pinus sylvestris) o la pinassa (Pinus nigra), més present a comarques de muntanya. Per altra banda la forta pressió antròpica dels boscos de la comarca i el seu important ús social, del qual no ens hem mostrat mai en contra des de les associacions de propietaris, ha fet que molts cops quan tallem un bosc, tot i que es faci a través de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) aprovats per l’Administració competent i sovint amb una gestió certificada per organismes externs, que garanteix una acció sostenible sobre els boscos, rebem multitud de denúncies i traves administratives, que fan que desistim de posar en pràctica aquests PTGMF.
Segon, la manca de cultura forestal en la població urbana. S’han anat perdent els coneixements bàsics sobre el bosc i les seves funcions. Es fa necessari, que la ciutadania que fa un ús de l’entorn rural, conegui més com evolucionen els boscos i la seva necessitat de gestió. Si deixem el bosc sense actuar-hi, es produeix anualment una acumulació de biomassa que en ocasions pot arribar fins a les 5 Tn/ha i any, amb el que s’incrementa moltíssim els risc d’un gran incendi forestal. Per altra banda, si agafem la via que proposen alguns grups ecologistes de deixar evolucionar el bosc cap a la seva successió climàcica, el condemnem a un
incendi quasi segur, ja que el bosc mediterrani està adaptat als incendis i de fet, gairebé es pot dir que els necessita per a reproduir-se.
El pi blanc és una espècie pionera, de les primeres espècies arbrades que colonitzen un sòl nu. És però també en consonància amb la seva biologia, una espècie altament piròfila. Els incendis afavoreixen que la seva pinya s’obri i escampi la llavor que com hem dit, és altament colonitzadora i que desprès d’un incendi, pot germinar i poblar en grans quantitats gràcies a la falta de competència.
Per tant, per a garantir el manteniment del bosc mediterrani, petits incendis poden beneficiar- la, però cal evitar els grans incendis , ja que aquests comporten un alt risc per les persones i els seus béns, amb un fort impacte emocional sobre la població rural de l’indret afectat, que pot durar anys quan aquesta, i tots nosaltres perdem un del seus valors principals, el paisatge que cuiden.
Des de les associacions estem vetllant perquè les 3 principals funcionalitats associades als boscos, l’ecològica, l’econòmica i la social, es complementin i mantinguin l’equilibri entre elles. Tenim clar, que per a evitar els anomenats “Grans Incendis Forestals” (GIF), cal que hi hagi una gestió sostenible del territori forestal, és a dir, una gestió dels boscos que permeti una reducció de la biomassa combustible, i que es recuperin alhora, espais oberts que garanteixin el mosaic agro-forestal.
Però, com podem actuar, si la gestió forestal no és rendible, i les subvencions que avui en dia es destinen als boscos en el nostre país són mínimes, i no arriben a 3€/ha anuals per als boscos de titularitat privada, quan s’estima que com a mínim, per a tractar una hectàrea de bosc cal invertir 1.400 €/ha, i quan s’han anat abandonant els conreus també per la seva baixa rendibilitat?
Fa temps que hem demanat a la Generalitat de Catalunya, que s’incrementin les ajudes per a la gestió forestal , i a les administracions locals, que facilitin les rompudes (recuperació de sòls agrícoles) per poder ampliar, adaptar i fer més competitives les zones de conreu actuals d’acord amb la maquinària més moderna. Aquest espais més ben tractats i cuidats, permetrien alhora ser utilitzats per realitzar altres activitats, principalment de caràcter lúdic , destinades a cobrir les necessitats de lleure que actualment demanda la ciutadania.
Les associacions de propietaris forestals , considerem, que per a reduir el risc que es produeixi un gran incendi forestal, cal treballar en 2 sentits: el primer, sensibilitzar a la població de la necessitat de gestionar el bosc, donant a conèixer la gestió forestal com a eina per reduir l’acumulació de biomassa al bosc i segon, dotar les finques agroforestals de viabilitat econòmica, posant en valor les seves externalitats o els serveis ambientals que proporcionen a la societat
Tal com explica el científic investigador i geògraf Martí Boada : “la bio-economia és un camí de futur notori, que amb instruments de gestió sostenible posats al dia han de permetre dur a terme vies productives i d’ús social sostenible dels boscos”.
Signat:
Associació de Propietaris Forestals del Montseny,
Associació de Propietaris Agroforestals de Castellbisbal, Rubí, Abrera i Ullastrell Associació de Propietaris Forestals de Collserola
Associació de Propietaris Forestals de Castellar del Vallès, Gallifa i Sant Llorenç Savall
Associació de Propietaris per a la Sostenibilitat de les Finques Agroforestals de Matadepera i Terrassa.
Associació de Propietaris Agroforestals de la Vall del Tenes
Associació de Propietaris Forestals del Montnegre i Corredor
Associació de Propietaris Forestals de Gelida.

Acreditació de sis noves empreses a la Carta Europea de Turisme Sostenible al Montseny.

El passat dimecres dia 17, L’Associació de Propietaris del Montseny va assistir a la 22ª edició del Fòrum Permanent de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) al Montseny.

En l’acte que es va celebrar a Aiguafreda, es va fer un reconeixement per a l’adhesió de sis noves empreses que han decidit treballar per un turisme sostenible al territori:

• El Corral del Mataró d’Arbúcies.
• La Casa nova de Figuerolas de Seva.
• Alberg el Polell de Sant Pere de Vilamajor.
• Can Turró de Sta. Maria de Palautordera.
• La Tavella de Cànoves i Samalús.
• Can Lluís de Fogars de Montclús.

En aquest díptic trobareu les empreses acreditades fins al moment.

La Carta Europea de Turisme Sostenible és un reconeixement d’abast europeu, que assegura que l’ús turístic del Parc es desenvolupa de forma compatible amb la conservació del territori, tot minimitzant els impactes negatius que pot causar el turisme i contribuint al desenvolupament socioeconòmic local que aquesta activitat genera.

Fotografia de l’acte


Assemblea General Ordinària de l’Associació de Propietaris del Montseny.

El dissabte dia 8 de juny es va celebrar a la Sala Cal Pastor de Seva, l’assemblea general ordinària de l’Associació de Propietaris del Montseny, que es va fundar l’any 2009, amb l’objectiu de:

• Agrupar la propietat per posar en valor el patrimoni humà i natural del massís.
• Representar els interessos comuns de la propietat davant de les administracions públiques i organitzacions privades
• Difondre els beneficis socials, econòmics i ambientals de la gestió durable dels recursos del massís
• Fer efectiva la planificació i potenciar la gestió agrària – forestal conjunta del massís.

L’acte es va iniciar amb la conferencia “El bosc i la crisi climàtica” a càrrec del Sr. José Luis Gallego, naturalista, divulgador i consultor en sostenibilitat.

IMG_0674

Posteriorment en l’ordre del dia de l’assemblea es va procedir a la renovació i ratificació de càrrecs, el President Sr. Francisco de Puig va fer un resum de les activitats dutes a terme l’any 2018 i les línies de treball per al 2019:

• Implicació en el òrgans de gestió del Parc Natural del Montseny
• Fomentar l’associacionisme
• Fomentar la gestió forestal
• El futur dels boscos, la ramaderia i l’aigua del massís del Montseny

Finalment el Sr. Rafel Catafal va aprofundir en les actuacions realitzades i va presentar als socis l’informe econòmic.

Conveni entre Diputació de Girona, Diputació de Barcelona i l’APMontseny per a l’impuls de la gestió agroforestal sostenible.

El conveni té com a objectiu establir la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i de la Diputació de Girona, com a institucions co-gestores del Parc Natural del Montseny i l’APM per impulsar la gestió agroforestal compatible amb la conservació dels valors naturals en el massís del Montseny i especialment dins l’àmbit del Pla Especial del Parc del Montseny.

El conveni podrà ser prorrogat, per períodes anuals, fins a un màxim de 4 anys.

Bon Nadal i Feliç 2019

Benvolguts/es associats/es, L’Associació de Propietaris del Montseny us desitja un molt Bon Nadal i un Feliç 2019.

nadala 2018_V2 22

Taula de preus llotja de Vic, 20 d’octubre de 2018

El passat 20 d’octubre es va reunir la Llotja de Vic del que en deriva una nova llista de preus que adjuntem en aquesta notícia.

Podem veure com el preu de la llenya va pujant de mica en  mica a diferència d’altres productes que està baixant.

Preus llotja de Vic, 20 d’octubre de 2018

L’eruga del boix: (Cydalima perspectalis) i la vespa asiàtica (Vespa velutina).

L’eruga del boix (Cydalima perspectalis) i la Vespa Asiàtica (Vespa velutina) malauradament ja són una realitat al Massís del Montseny.

Lamentablement no podem informar de cap tractament eficaç, però estem pressionant perquè l’Administració s’involucri en la búsqueda d’actuacions.

Adjuntem les fitxes que el DARP ha elaborat,  així com un protocol d’actuació que de la Generalitat ha preparat, per minimitzar els danys causats per la Vespa Asiàtica.

Vespa volutina

Eruga del boix

Protocol actuació vespa volutina envers l’apicultura

Montseny 360º

L’Associació de Propietaris del Montseny, denuncia els danys produïts pel pas de la cursa de BTT Montseny 360 el passat 21 d’octubre per 85 km de pistes i corriols en la ”Reunió de la Comissió Consultiva del Parc Natural del Montseny

Malgrat la insistència d’anys enrere per part de la nostra Associació als Organitzadors de la prova del Centre Excursionista de Seva, a fi que abans de plantejar un itinerari, s’ha de sol·licitar l’autorització als propietaris de les finques afectats i que cal vetllar que el pas de la cursa sigui el màxim respectuós amb l’entorn, aquest any malgrat les recents pluges, i sense el permís del molts propietaris van tornar a organitzar una cursa amb mes de 300 participants, que han deixat en un estat deplorable els camins i corriols de 85 km del Massís del Montseny.

l’Associació de Propietaris del Montseny, vetllarem a fi que la Direcció del Parc, no permeti que es torni a produir en el futur.

Cal que al igual que en el Parc de Collserola, es disposi d’una ordenança que reguli l’ús de la bicicleta al Parc Natural del Montseny.

Cliqueu el següents enllaços per veure com van quedar alguns camins i corriols:

https://drive.google.com/file/d/1KPWNCzJmehOo8YHfiRT5wbVxSm-mVthq/view?usp=sharing

https://drive.google.com/file/d/1vY3yVmQNDd_lDOfI3bPSkdtYxvpreReZ/view?usp=sharing

Ajuts Leader per al foment de la diversificació econòmica de les zones rurals

L’objectiu d’aquests ajuts és el foment d’inversions que generin activitat econòmica mitjançant accions adreçades a la reactivació econòmica i la creació d’ocupació, a establir polítiques específiques per als joves del món rural, a promoure accions dirigides a la mitigació i adaptació al canvi climàtic i la protecció dels recursos naturals, i a estimular la innovació i la transferència de coneixements en el sector agroalimentari.

Fins el 17 d’octubre hi ha temps per presentar la documentació.

http://agricultura.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/8395_Ajuts-Leader-per-al-foment-de-la-diversificacio-economica-de-les-zones-rurals